No hi ha manera que les polítiques que es despleguen per cuidar el medi ambient funcionin i no ho faran mentre no hi hagi una consciència individual de cura i connexió amb el nostre interior.

La Terra és un sistema viu i sap com regenerar-se per crear el seu propi hàbitat. A través dels seus ritmes conserva el seu estat òptim per què tots els éssers vius que l’habitem trobem en ella la resposta a les nostres necessitats.  Totes. 

Llàstima que no ho sabem veure i la gestió que se’n fa dels recursos naturals és molt sovint abusiva i interessada. El capitalisme i el patriarcat fan la parella ideal per justificar aquest abús. 

Des d’aquesta perspectiva, es valora l’home com a rei de la creació, l’amo de la Terra, que la domina, la utilitza i la destrueix segons els seus desitjos.

Una feina que tenim a les nostres mans és reconèixer que el nostre cos físic és com la Terra, la terra és l’element que el representa i quan sabem que tenim la mateixa capacitat de regeneració que ella (respectant els nostres ritmes) veurem la necessitat de cuidar-la. 

Aquesta ha de ser la nova ecologia que hem de vetllar i en la qual hem de creure, una nova mirada  en relació als ritmes de la natura, del planeta i la seva expressió.  Des del nostre interior. Descobrir quins són els seus tempos i què tenen a veure amb els nostres ens  ensenyarà moltes coses en relació a la cura que li hem de dedicar i així decidir com volem que sigui la nostra vida i el futur del nostre món. Segurament anirem més enllà del què ens imposen els que prenen decisions per nosaltres. Es tracta d’un nou paradigme que empodera a les persones, una nova manera d’entendre que la Terra ets tu. I si ets tu, no la vols maltractar, oi?  

Ens cal una consciència ecològica més àmplia. Partir de la cura del nostre cos per generar la necessitat de cuidar la Terra.

L'entrada l’ecologia interior, un concepte per analitzar és un article de Terra Dònia.

La Mare Terra i les seves estacions ens fan arribar tot el què necessitem per viure. 

Els elements que la conformen… L’AIRE, L’AIGUA, EL FOC I LA TERRA són la font de la qual ens alimentem per viure.  Respirar, hidratar-nos, nutrir-nos, llum! tot això ho tenim de la mateixa naturalesa.

Cada estació de l’any té la seva energia i la natura ens ho mostra a través dels seus canvis en la seva vegetació. Els boscos canvien de color, el cel desprèn més o menys llum, el sol varia la seva intensitat, l’aigua pot caure en forma en diferents versions, la terra canvia.

Des del punt de vista de la Medicina Tradicional Xinesa, existeixen 5 estacions. Considera que hi ha un període de transició o canvi estacional entre l’estiu i la tardor, que denominem ESTIU TARDÀ i que, per mi, seria el més important perquè quan la vius concientment t’ancla a una energia que t’arrela i t’ajuda a començar de nou amb una emocionalitat més clara i segura. Arrelament en la seva força!!

Durant l’estiu, les nostres energies han estat enfocades cap a l’exterior. Hem gaudit més que cap altra època de l’any de les nostres amistats, família, amics…ens hem relaxat i ens hem permès ser més juganeres, expansives i divertides. 

Arriba aquesta estació transformadora cap a finals d’agost fins a finals d’octubre, on comencem a sentir que volem anar cap endins, el sol és molt menys intens i pot començar a caure algún ruixat de tarda. 

En aquest moment de l’any, cal començar a nutrir la nostra escalfor interna a través del sabor dolç natural, el color durant aquesta estació intermitja és el groc, taronja… així allargarem una mica més l’escalfor externa de l’estiu dins nostre. 

Començarem a introduir a poc a poc aliments més densos com els cereals i els fruits secs i podem afegir alguna espècie picant com el gingebre. 

 L’ESTIU TARDÀ és temps de: 

Carbassa, pastanagues,raïm, figues, caquis, moniato, mill, cigrons, nous, orellanes, canyella, pomes, tempeh…

RECEPTA FÀCIL PER AQUESTA ESTACIÓ TANT ESPECIAL: 

POMES AMB SALSA D’ALBERCOC

La connexió amb els processos de la natura ens fa entendre qui som.

L'entrada L’estiu Tardà, una estació PER ARRELAR-TE és un article de Terra Dònia.