l’ecologia interior, un concepte per analitzar

la poca cura que tenim per la terra és el reflexe de la desconnexió que tenim amb nosaltres mateixos

No hi ha manera que les polítiques que es despleguen per cuidar el medi ambient funcionin i no ho faran mentre no hi hagi una consciència individual de cura i connexió amb el nostre interior.

La Terra és un sistema viu i sap com regenerar-se per crear el seu propi hàbitat. A través dels seus ritmes conserva el seu estat òptim per què tots els éssers vius que l’habitem trobem en ella la resposta a les nostres necessitats.  Totes. 

Llàstima que no ho sabem veure i la gestió que se’n fa dels recursos naturals és molt sovint abusiva i interessada. El capitalisme i el patriarcat fan la parella ideal per justificar aquest abús. 

Des d’aquesta perspectiva, es valora l’home com a rei de la creació, l’amo de la Terra, que la domina, la utiliza i la destrueix segons els seus desitjos.

Una feina que tenim a les nostres mans és reconèixer que el nostre cos físic és com la Terra, la terra és l’element que el representa i quan sabem que tenim la mateixa capacitat de regeneració que ella (respectant els nostres ritmes) veurem la necessitat de cuidar-la. 

Aquesta ha de ser la nova ecologia que hem de vetllar i en la qual hem de creure, una nova mirada  en relació als ritmes de la natura, del planeta i la seva expressió.  Des del nostre interior. Descobrir quins són els seus tempos i què tenen a veure amb els nostres ens  ensenyarà moltes coses en relació a la cura que li hem de dedicar i així decidir com volem que sigui la nostra vida i el futur del nostre món. Segurament anirem més enllà del què ens imposen els que prenen decisions per nosaltres. Es tracta d’un nou paradigme que empodera a les persones, una nova manera d’entendre que la Terra ets tu. I si ets tu, no la vols maltractar, oi?  

Ens cal una consciència ecològica més àmplia. Partir de la cura del nostre cos per generar la necessitat de cuidar la Terra.

Deixa un comentari